Segons l’OMS, cada any es produeixen 37,3 milions de caigudes que requereixen atenció mèdica. Són la segona causa mundial de mort per traumatisme involuntari. S’ha vist que un 50% dels majors de 80 anys que viuen en la comunitat cauen almenys una vegada a l’any i el nombre de caigudes a l’any augmenta en les persones majors institucionalitzades.
Encara que són diversos els factors de risc, en un estudi realitzat en residències espanyoles, van veure que la causa principal de les caigudes és la pèrdua d’equilibri, seguit de relliscades. El més freqüent en tots dos casos és caure’s cap endarrere.
També s’ha vist que el 46% de les caigudes ocorren en el bany. Moltes vegades, la gent gran, van al bany a la nit, quan encara estan somnolents i s’acaben d’incorporar del llit podent sofrir marejos i problemes d’hipertensió.
Per a les persones d’edat mitjana, les caigudes poden resultar banals. No obstant això, poden resultar molt perilloses per a persones grans, amb complicacions immediates o tardanes.
En caure, una persona gran pot sofrir mal immediat com poden ser les contusions, les ferides o les fractures. També pot passar que, la persona caigui i es deshidrati o entri en hipotèrmia per impossibilitat de moure’s.
Com a conseqüències tardanes podem trobar dificultat de mobilitat en cas de, per exemple, fractura de maluc o patologies psicològiques com la síndrome post-caiguda (1) que afecten a pràcticament totes les persones grans que han sofert una caiguda. Amb la por de sofrir una nova caiguda, els ancians perden la confiança a l’hora de realitzar moviments i això provoca un deterior mental i físic.
(1) Síndrome post-caiguda: por de tornar a sofrir una caiguda
Article elaborat en col·laboració amb Clémentine Pradére i Juan-Carlos Campos, estudiants de 6è curs de Medicina i voluntaris de Coravis.
