La clau principal per reduir el risc de caigudes en persones grans és l’educació, tant per als ancians com per a les persones que els cuiden. És important crear un entorn segur i treballar protocols eficaços amb l’objectiu d’evitar al màxim que es produeixin caigudes i el posterior trauma denominat síndrome post-caiguda (1).
Per a això, és important considerar els següents punts:
- Diagnosticar i avaluar els factors que predisposen a cada persona a sofrir caigudes, tant pel que fa al mitjà en què viu la persona, així com les malalties que sofreixi. Pel que fa a les malalties, és important tenir en compte els fàrmacs prescrits que prengui la persona.
- Antidepressius. Aquests fàrmacs augmenten el risc de caigudes fins al doble.
- Evitar la utilització de fàrmacs que siguin tòxics per al sistema vestibular (2).
- Reduir al màxim la polifarmàcia (3)
- Entrenar a les persones grans en l’entorn en què viuen. Si és necessari amb l’ús d’aparells auxiliars o amb l’educació cinèsica (4).
- Treballar a favor d’unes bones condicions visuals. D’una banda, vigilar que sempre hi hagi una bona il·luminació; d’altra banda, correcció i tractament de malalties oftalmològiques amb lents correctores o altres mètodes.
- Treballar a favor d’unes bones condicions sonores. D’una banda, serà important que aquelles persones amb problemes auditius facin servir audiòfons. D’altra banda, portar un control de les oïdes per possibles taps de cerumen que es poguessin generar.
- Ús d’un bon calçat, que:
- Sigui còmode
- No estrenyi el peu. Que no balli però que tampoc oprimeixi
- No estrenyi el turmell, però que tingui una subjecció correcta. Per exemple, amb vetes adherents ajustables
- Tingui un taló inferior a 1,6 centímetres
- Tingui soles dures, flexibles i primes
- Tingui suport ortopèdic per al taló
- Reemplaçar la contenció com a mesura de prevenció de caigudes. Encara que pugui ser una opció per evitar caigudes, pot generar trauma psicològic i estrès posttraumàtic en la persona immobilitzada. Existeixen altres mètodes alternatius que poden ajudar a prevenir les caigudes o les seves conseqüències:
- Utilitzar bastons o caminadors
- Baixar al màxim l’altura del llit i posar un matalàs en el sòl per esmorteir possibles caigudes.
- Inclinar cap endarrere les butaques geriàtriques i pujar lleugerament les cames dels ancians.
- Usar dispositius que esmorteeixin les caigudes com, per exemple, un cinturó adaptat amb farciment d’escuma per evitar fractures de maluc.
(1) Síndrome post-caiguda: por de tornar a sofrir una caiguda
(2) Sistema vestibular: és l’aparell situat en l’oïda interna i relacionada amb l’equilibri i el control espacial.
(3) Polifarmàcia: consum de diversos fàrmacs simultàniament
(4) Educació cinèsica: realització d’una sèrie d’exercicis específics per millorar l’equilibri.
Article elaborat en col·laboració amb Clémentine Pradére i Juan-Carlos Campos, estudiants de 6è curs de Medicina i voluntaris de Coravis.
