La gent gran ha pres molt protagonisme durant el confinament, ja que el coronavirus ha afectat especialment a aquest sector de la societat, que a més de la por a la malaltia, ha patit una gran solitud. Durant els mesos més durs de la pandèmia l’impacte emocional que va patir la gent gran va ser devastador. La soledat que provoca l’aïllament, el fet de no poder veure els familiars, la incertesa i la por van passar a ser el dia a dia d’unes persones que ja de per si solen estar oblidades.
En aquest context, la feina de les organitzacions que es dediquen a acompanyar a la gent gran es va frenar en sec i ara, tot i que ja ha passat el confinament, segueix sent una tasca molt complicada, ja que en general les residències encara tenen normes molt estrictes de visites.
Des de Coravis, una organització sense ànim de lucre catalana que es dedica a acompanyar i a despertar emocions en les persones grans, expliquen com han hagut de reinventar-se per poder seguir acompanyant la gent gran. “Hem hagut de transformar tot el que fèiem, ja que no pot existir una presencialitat i totes les nostres activitats eren presencials. Com que a més a més sembla que això va per llarg, ens hem plantejat diferents opcions. Sabem que no podrem fer l’acompanyament setmanal amb les persones que tenen deteriorament cognitiu, perquè amb aquest tipus de persones és necessari estar a prop, però hem intentat transformar les altres activitats“, assegura la fundadora de l’organització, Cristina Planas, que explica que ara estan intentant fer sessions de música via telemàtica en directe amb les residències amb les que solen treballar. “Creiem que és molt més bonic poder-ho fer en directe, però de moment està sent complicat”.
La fundadora de Coravis -organització que té com a objectiu despertar emocions que generin benestar a les persones grans que viuen a residències-, explica que, inesperadament, s’ha sorprès molt de la bona recuperació de la gent gran amb qui han parlat per mitjà de videoconferència. “Encara que només hem pogut parlar amb la gent gran de dues residències, sorprèn una mica el fet que és com si haguessin oblidat el que ha passat. Sembla que les persones ens acostumem a les situacions amb molta facilitat i ara que en aquests dos centres la cosa està una mica millor, ja no tenen tan present en el seu dia a dia el que ha passat”. Tot i així, Planes assegura que, si bé ara estan millor, quan van tractar el tema del coronavirus i el confinament en profunditat en una sessió telemàtica van sortir emocions com la tristesa, la ràbia, la soledat, fins i tot la discriminació. “Això em va sorprendre perquè la persona que ho va dir creia que hi havia discriminació perquè no els deixaven decidir. A Espanya la tendència ha estat d’obligar més que de proposar, i les persones grans han estat recloses a les seves habitacions o residències més de tres mesos”.
És per això que des de l’oenagé catalana Amics de la Gent Gran reclamen que, per evitar la solitud de la gent gran “s’escoltin i s’implementin de manera urgent les mesures recomanades per entitats, plataformes i consells de gent gran durant la pandèmia”. Des de l’entitat, creuen que cal “situar la soledat i l’aïllament com un element central de les polítiques socials” amb l’objectiu que la societat pugui detectar situacions d’aïllament i actuar al respecte. Així, a la seva pàgina web expliquen que cal establir mesures d’acompanyament de la gent gran per poder teixir relacions comunitàries.
