Aquest projecte es forja després d’un accident que va patir la nostra mare el juliol de 2015, amb 87 anys. El seu estat va fer que decidíssim ingressar-la en una residència i les nostres visites diàries allà al llarg de dos anys, van fer que entréssim en contacte amb un món pràcticament desconegut per a nosaltres fins a aquella data; i coneguéssim a molts altres avis que són, avui, gairebé família.
La nostra mare va morir el 7 de gener de 2018 i volem que aquest sigui un dels seus llegats. Hem pogut observar la soledat que pateixen moltes de les persones que viuen allà i hem verificat que no existeix cap institució catalana que hagi focalitzat el seu voluntariat en els avis grans dependents i de dependència severa que viuen en residències.
A Anglaterra s’ha reconegut de forma explícita la solitud que pateix la seva ciutadania a través del Ministeri de la Soledat, creat al gener del 2018. A Espanya ens costa mirar de front aquesta situació.
És per això que volem recordar la necessitat d’acceptar el que serem, rescatar la comunitat com a valor i reconèixer la importància de viure la interdependència i la generositat.